home
edited
MESOS DE L'ANY
GENER: Prové de l'adjectiu llatí IANUARIUS > GENARIUS. Aquest mot està dedicat…
MESOS DE L'ANY
GENER: Prové de l'adjectiu llatí IANUARIUS > GENARIUS. Aquest mot està dedicat al déu Janus, el protector de la llum i deles portes. Primer, el rei Numa, l'havia posat com a onzè mes, però al 153 aC fou passat a primer lloc.
FEBRER: Aquest mes prové de l'adjectiu FEBRUARUS. Aquest mes està dedicat a la purificació (februa) individual i col·lectiva de la ciutat. Cèsar trià aquest mes com el que se li afegiria un dia cada quatre anys, el que ara coneixem com a bixest.
MARÇ: Aquest mes està dedicat al déu Mart promotor de la guerra i pare de Ròmul; va rebre el nom de MARTIUS, del qual deriven els dos mots. Abans que Juli Cèsar el canviés de lloc, aquest era el primer mes de l'any lunar, l'època en què es realitzaven totes les celebracions militars.
ABRIL: És un mot derivat del mot llatí APRILIS, que no se sap clarament què vol dir. Hi havia gent que l'associava amb aperire, obrir, referit a l'esclat de vida primaveral. I també hi havia gent que l'associava amb el terme grec escuma, per estar dedicat, sembla, a la deessa Afrodita. Entre els romans era un mes ple de festes, dedicades a Venus, Cíbele i Flora.
MAIG: Aquest mes tampoc té gaire clar l'origen, hi ha qui el deriven de la deessa itàlia MAIA, però altres el deriven del comparatiu de MAGNUS > maior, maius, tot atribuint-lo a la susdita deessa, també anomenada bona dea o magna mater. Fins i tot hi ha qui l'ha atribuït a Júpiter, el més gran dels déus.
JUNY: L'opinió que té més gent és que aquest mes fou dedicat a Juno, l'esposa de Júpiter i protectora del matrimoni, de les esposes fidels i dels naixements. Per això se l'anomenava amb l'adjectiu JUNIUS. També hi ha qui el fa derivat de Juni Brutus, el primer fundador de la república i primer cònsol de Roma.
JULIOL: L'antic 'quintilis' (<quintus) el cinquè mes de l'any, prengué el nom de JULIUS en honor a Juli Cèsar. Alguns diuen que el mes prengué aquest mot quan Juli Cèsar ja era mort, però, hi ha d'altres que diuen que fou una decisió de Marc Antoni, quan Cèsar era viu encara.
AGOST: De manera semblant, aquest mes, sextilis (<sextus), passà a denominar-seAUGUSTUS > AGUSTUS, per haver-lo dedicat als romans.
SETEMBRE: Del llatí SEPTEMBRE < SEPTEM, setè mes de l'anticany lunar dividit en deu mesos.
OCTUBRE: Com a vuitè mes del'antic any lunar, prové del llatí OCTOBRE
NOVEMBRE: Com l'octubre, té el seu nom de l'any lunar, i, com a novè mes que era, deriva del numeral NOVEMBRE
DESEMBRE: Com l'octubre, el novembre i el setembre. Forma part de l'antic any lunar, que ocupa el desè lloc; així doncs el numeral DECEMBRE
DIES DE LA SETMANA
Dilluns està dedicat a la deessa Lluna,
Dimarts està consagrat a Mart el déu de la guerra,
Dimecres rep el seu nom pel déu Mercuri,
Dijous prové del déu Júpiter,
Divendres està dedicat a la deessa Venus,
Dissabte recorda al déu Saturn, i va ser posteriorment assimilat al Shabbath jueu,
Diumenge és el dia de la festa cristiana. El nom prové de dies Dominicus o Festa del Senyor. A l'antiga Roma es deia a aquest dia Dies Solis (dia del Sol).
Dia i hora
Existien els Dies Nefasti, eren aquells en que per motius religiosos, no estava ven vist sacrificar animals, iniciar una empresa i tractar algun tema judicial. La resta dels dies eren anomenats fasti o hàbils. En la actualitat el mot nefast significa "que porta desgracia o que pot implicar un gran perjudici"
A diferencia de nosaltres, els romans no dividien el dia en 24 hores, sinó en 12 hores, depenent de les hores de llum que hi haguessin, però això era diferent a l'estiu que a l'hivern.
Per aquest motiu els romans utilitzaven un rellotge de sol per marcar les hores i l'acompanyava l'inscripció de temps fugit, parant atenció a la rapidesa amb la qual s'envà el temps.
Les hores del dia, s'anomenaven amb els números ordinals (primera hora, segona hora...). En la actualitat s'utilitza l'expressió "anar a fer nones" i aquesta deriva de la nona hora, la qual correspon a les tres de la tarda.
Les nits, igual que el dia, es dividien en 4 vigílies que anaven variant segons l'època de l'any.
Bibliografia:
http://conspiraciocultura.blogspot.com.es/2012/03/el-calendari-roma-i-la-seva-influencia.html
http://www.laginesta.com/pangea/pan1-temps.html
LLibre de Llatí.
